Els Jocs Olímpics van néixer a Olímpia amb un caràcter sagrat, es tractava de festivals dedicats al déu Zeus dins d'un recinte religiós. En ells sorgeix una incipient consciència nacional de tipus panhelénico que es conserva a través dels segles. En aquests festivals s'unien a la religió les proves esportives, la música i certàmens literaris per honrar als déus de l'antiguitat.Els primers Jocs Olímpics que es té constància van tenir lloc l'any 776 aC i des de llavors es van anar succeint cada quatre anys fins el 393 d. C., data en què l'emperador romà Teodosi va decidir suprimir pel seu caràcter pagà. La suma total és de 293 Olimpíades, és a dir, nombroses ocasions en què els grecs van acordar renunciar a la guerra per trobar-se amb l'objectiu de retre culte als déus de l'Olimp mesurant les seves forces de manera pacífica i reglamentada. A Grècia no eren els únics certàmens, però tan importants van ser aquests que es van convertir en el punt de partida del calendari hel · lè.Sempre es celebraven durant la segona o tercera lluna plena després del solstici d'estiu. Mesos abans del seu començament dels heralds recorrien les ciutats anunciant la data del seu començament, seleccionant cada ciutat els seus representants. Un mes abans començava la treva sagrada durant la qual es paralitzaven tots els conflictes bèl · lics, tenint en compte que si es violava aquesta pau, no es podia tornar a participar.Els clients que acudien a Olimpia durant aquells dies eren espectadors i protagonistes del major espectacle de l'Antiga Grècia. Un dels moments més important dels Jocs es produïa al començament del festival amb l'hecatombe o sacrifici de cent bous en honor a Zeus just davant del seu temple i el moment culminant era el final de les competicions amb la coronació dels vencedors al final dels jocs amb una corona d'olivera, aquest era l'únic premi que rebien allà, però després en les seves ciutats rebien tot tipus d'honors.Els participants eren exclusivament homes lliures que no hagin comès cap crim. Les dones no podien participar com a esportistes i fins i tot les dones casades ni com a espectadores perquè els atletes competien nus.Durant 11 segles, Olimpia es va convertir en l'eix de l'esport mundial i punt de referència per als jocs de la posteritat.
LA RESTAURACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS
Després de molts segles en l'oblit, els Jocs Olímpics reneixen en l'era moderna amb l'impuls del Baró Pierre de Coubertin, que va decidir restaurar l'esperit dels antics Jocs, donant-los un caràcter internacional. Els actuals Jocs representen un esdeveniment importantíssim tant en l'àmbit purament esportiu com en el polític, en l'econòmic i, en menor mesura, en el cultural. El baró de Coubertin va fundar el Comitè Olímpic Internacional (COI), institució encarregada de l'organització dels Jocs i de mantenir la idea i continguts originals. La carta olímpica és el manifest, contínuament actualitzat pel COI, on es recullen les disposicions i els principis detallats del programa. Els participants dels jocs han de ser ciutadans d'un país el comitè olímpic nacional estigui reconegut pel CIO.Coubertin va proclamar la restauració dels jocs olímpics el 23 de juny de 1894 a la Sorbona parisenca davant els representants de 14 nacions. Els primers jocs de l'edat moderna havien de disputar a París, però es va decidir que es celebraran a Atenes per reprendre la vella tradició hel · lènica. Finalment, els primers Jocs de l'Era Moderna es van celebrar a Atenes el 1896, any a partir del qual s'anirien repetint cada quatre anys en diferents parts del món fins a arribar a l'actualitat amb la nominació d'Atenes com a seu olímpica per als Jocs del 2004 , fent justícia i reparant un deute amb la ciutat organitzadora dels primers Jocs moderns. Fins ara, s'han celebrat 24 edicions, només es van suspendre les edicions de 1916, 1940 i 1944 a causa de les Guerres Mundials.A partir de 1924 es van crear els Jocs Olímpics d'Hivern, que també es celebren cada quatre anys, en un principi coincidien en el mateix any, però des de 1994 se celebren dos anys després que els d'estiu amb la mateixa periodicitat, d'aquests Jocs es han celebrat 19 edicions.Des de 1960 es celebren els Jocs Paraolímpics per a esportistes discapacitats en el mateix escenari que els Jocs d'estiu.El lema Olímpic, creat pel Baró, és una frase en llatí: CITIUS, altius, fortius, que significa més ràpid, més alt, més fort, que reflecteix l'estímul a la superació dels esportistes.Previ a la celebració dels Jocs, igual que en l'antiguitat s'encenia una torxa sagrada per simbolitzar puresa, justícia i pau entre les nacions, d'Olimpia part una torxa que recorre en relleus gran part dels països participants. La flama olímpica s'incorpora als Jocs en estiu de 1928, la d'Atenes 2004 va ser encesa el 25 de març amb el lema passa la flama, uneix al món. Serà la primera vegada que la torxa recorri els cinc continents i arribarà el 13 d'agost al Estadi Olímpic d'Atenes, data d'inici dels Jocs.Tots els Jocs s'inicien i finalitzen amb la desfilada dels participants en una cerimònia d'obertura i una cerimònia de clausura, on els guanyadors porten les medalles aconseguides d'or, plata o bronze, guardó que reben en cadascuna de les proves. En la cerimònia d'obertura un atleta del país on està situada la seu reté amb la seva mà una cantonada de la bandera olímpica i pronuncia el següent jurament en nom de tots: En nom de tots els competidors, jo prometo que nosaltres participarem en aquests Jocs Olímpics , respectant i complint les regles que el governen, en el veritable esperit esportiu, per la glòria de l'esport i l'honor dels nostres equips. Així mateix, durant aquestes cerimònies es pot escoltar l'himne olímpic, creat per l'esdeveniment.Pierre de Coubertin va crear la bandera olímpica formada per cinc anells de color blau, negre, vermell, groc i verd, sobre un fons blanc, que simbolitzen els cinc continents units per l'esperit de l'esport.
Després de molts segles en l'oblit, els Jocs Olímpics reneixen en l'era moderna amb l'impuls del Baró Pierre de Coubertin, que va decidir restaurar l'esperit dels antics Jocs, donant-los un caràcter internacional. Els actuals Jocs representen un esdeveniment importantíssim tant en l'àmbit purament esportiu com en el polític, en l'econòmic i, en menor mesura, en el cultural. El baró de Coubertin va fundar el Comitè Olímpic Internacional (COI), institució encarregada de l'organització dels Jocs i de mantenir la idea i continguts originals. La carta olímpica és el manifest, contínuament actualitzat pel COI, on es recullen les disposicions i els principis detallats del programa. Els participants dels jocs han de ser ciutadans d'un país el comitè olímpic nacional estigui reconegut pel CIO.Coubertin va proclamar la restauració dels jocs olímpics el 23 de juny de 1894 a la Sorbona parisenca davant els representants de 14 nacions. Els primers jocs de l'edat moderna havien de disputar a París, però es va decidir que es celebraran a Atenes per reprendre la vella tradició hel · lènica. Finalment, els primers Jocs de l'Era Moderna es van celebrar a Atenes el 1896, any a partir del qual s'anirien repetint cada quatre anys en diferents parts del món fins a arribar a l'actualitat amb la nominació d'Atenes com a seu olímpica per als Jocs del 2004 , fent justícia i reparant un deute amb la ciutat organitzadora dels primers Jocs moderns. Fins ara, s'han celebrat 24 edicions, només es van suspendre les edicions de 1916, 1940 i 1944 a causa de les Guerres Mundials.A partir de 1924 es van crear els Jocs Olímpics d'Hivern, que també es celebren cada quatre anys, en un principi coincidien en el mateix any, però des de 1994 se celebren dos anys després que els d'estiu amb la mateixa periodicitat, d'aquests Jocs es han celebrat 19 edicions.Des de 1960 es celebren els Jocs Paraolímpics per a esportistes discapacitats en el mateix escenari que els Jocs d'estiu.El lema Olímpic, creat pel Baró, és una frase en llatí: CITIUS, altius, fortius, que significa més ràpid, més alt, més fort, que reflecteix l'estímul a la superació dels esportistes.Previ a la celebració dels Jocs, igual que en l'antiguitat s'encenia una torxa sagrada per simbolitzar puresa, justícia i pau entre les nacions, d'Olimpia part una torxa que recorre en relleus gran part dels països participants. La flama olímpica s'incorpora als Jocs en estiu de 1928, la d'Atenes 2004 va ser encesa el 25 de març amb el lema passa la flama, uneix al món. Serà la primera vegada que la torxa recorri els cinc continents i arribarà el 13 d'agost al Estadi Olímpic d'Atenes, data d'inici dels Jocs.Tots els Jocs s'inicien i finalitzen amb la desfilada dels participants en una cerimònia d'obertura i una cerimònia de clausura, on els guanyadors porten les medalles aconseguides d'or, plata o bronze, guardó que reben en cadascuna de les proves. En la cerimònia d'obertura un atleta del país on està situada la seu reté amb la seva mà una cantonada de la bandera olímpica i pronuncia el següent jurament en nom de tots: En nom de tots els competidors, jo prometo que nosaltres participarem en aquests Jocs Olímpics , respectant i complint les regles que el governen, en el veritable esperit esportiu, per la glòria de l'esport i l'honor dels nostres equips. Així mateix, durant aquestes cerimònies es pot escoltar l'himne olímpic, creat per l'esdeveniment.Pierre de Coubertin va crear la bandera olímpica formada per cinc anells de color blau, negre, vermell, groc i verd, sobre un fons blanc, que simbolitzen els cinc continents units per l'esperit de l'esport.
EL SANTUARI DE OLIMPIA
El santuari d'Olímpia està situat a la regió de la Élide, a l'oest de la península del Peloponès. Aquest santuari, dedicat a Zeus, està íntimament lligat no només a la història dels antics grecs, sinó també al de la cultura esportiva del món modern, ja que allà s'encén cada quatre anys la torxa que inaugura la versió actual de les Olimpíades.El santuari disposava de dues grans àrees, una destinada a l'organització i als actes religiosos i una altra que agrupava els edificis destinats exclusivament a la competició esportiva. El recinte sagrat estava emplaçat al centre d'un bosc, el Altis, al peu d'un turó dedicada al déu Zeus. L'heroi grec Hèracles va plantar allí l'Cotino o olivera silvestre del qual es prendran les branques per fabricar les corones dels vencedors. El lloc sagrat es trobava envoltat d'arbres i el seu recinte estava limitat per un mur baix que servia per indicar on començava el terreny consagrat als déus. Al centre del bosc sagrat s'elevava l'altar de cendres de Zeus, on es manifestava aquest déu en un oracle que interpretaven els sacerdots a través del foc. El foc l'encenia el vencedor de la primera prova del Pentatló, el que dóna lloc a l'actual cerimònia de la torxa olímpica. Els edificis religiosos millor conservats són el Heraion o Temple d'Hera i el Temple de Zeus.La zona esportiva estava disposada en forma de U al voltant del Altis i contenia espais destinats sobretot als atletes, perquè poguessin allotjar-se, entrenar o competir. Sens dubte destacaven la palestra, l'estadi i l'hipòdrom.
TEMPLE DE HERA
Aquest temple dedicat a la deessa Hera és un dels primers edificis a ser construït, meitat de pedra, meitat de fusta i tova, les columnes de fusta s'anaven reemplaçant successivament per altres de pedra. És un temple que marca l'arquitectura arcaica, en què els edificis de fusta i tova, amb adorns de terracota pintada, s'anaven convertint en obres pètries. Pertany al segle VII A.C. Una de les ofrenes que hi havia al temple era l'estàtua d'Hermes amb Dionís, de Praxíteles.
El santuari d'Olímpia està situat a la regió de la Élide, a l'oest de la península del Peloponès. Aquest santuari, dedicat a Zeus, està íntimament lligat no només a la història dels antics grecs, sinó també al de la cultura esportiva del món modern, ja que allà s'encén cada quatre anys la torxa que inaugura la versió actual de les Olimpíades.El santuari disposava de dues grans àrees, una destinada a l'organització i als actes religiosos i una altra que agrupava els edificis destinats exclusivament a la competició esportiva. El recinte sagrat estava emplaçat al centre d'un bosc, el Altis, al peu d'un turó dedicada al déu Zeus. L'heroi grec Hèracles va plantar allí l'Cotino o olivera silvestre del qual es prendran les branques per fabricar les corones dels vencedors. El lloc sagrat es trobava envoltat d'arbres i el seu recinte estava limitat per un mur baix que servia per indicar on començava el terreny consagrat als déus. Al centre del bosc sagrat s'elevava l'altar de cendres de Zeus, on es manifestava aquest déu en un oracle que interpretaven els sacerdots a través del foc. El foc l'encenia el vencedor de la primera prova del Pentatló, el que dóna lloc a l'actual cerimònia de la torxa olímpica. Els edificis religiosos millor conservats són el Heraion o Temple d'Hera i el Temple de Zeus.La zona esportiva estava disposada en forma de U al voltant del Altis i contenia espais destinats sobretot als atletes, perquè poguessin allotjar-se, entrenar o competir. Sens dubte destacaven la palestra, l'estadi i l'hipòdrom.
TEMPLE DE HERA
Aquest temple dedicat a la deessa Hera és un dels primers edificis a ser construït, meitat de pedra, meitat de fusta i tova, les columnes de fusta s'anaven reemplaçant successivament per altres de pedra. És un temple que marca l'arquitectura arcaica, en què els edificis de fusta i tova, amb adorns de terracota pintada, s'anaven convertint en obres pètries. Pertany al segle VII A.C. Una de les ofrenes que hi havia al temple era l'estàtua d'Hermes amb Dionís, de Praxíteles.
TEMPLE DE ZEUS
Aquest temple es va convertir en el temple dòric canònic per excel · lència. Va ser construït entre els anys 470-457 A.C. Es conserven bona part de les columnes caigudes, però de la seva decoració escultòrica queda pràcticament tot: 12 mètopes i els dos frontons gairebé intactes.En un dels frontons està representada una disputa entre els grecs lapitas i els Centaures, parents seus, que durant un casament es van emborratxar i van intentar segrestar a les dones, el frontó representa el moment de l'enfrontament amb la imatge del déu Apol · lo, que va haver intervenir per posar pau. L'altre frontó narra la història de Pélope i Enómao. Aquest era un rei del Peloponès al qual Posidó va regalar dos cavalls invencibles amb els que reptava a una carrera de carros a tots els pretendents de la seva filla, matant-los en el moment de sobrepassar-los. El jove Pèlops va voler participar a la cursa per casar-se amb la jove Hipodamía, filla del rei. Ajudat per Posidó, enfadat amb el monarca, va vèncer en la carrera i va acabar convertint-se en l'heroi epònim del Peloponès.Les mètopes del temple representen els 12 treballs d'Hèrcules, el més important heroi grec. El missatge de les mètopes representa l'esperit de lluita, l'afany de superació i la fortalesa d'ànim que han d'acompanyar els que van a competir a Olimpia.A l'interior del temple es trobava la colossal estàtua de Zeus feta per Fidias, de 12 metres d'altura, considerada una de les Set Meravelles del Món. Aquesta estàtua, avui desapareguda, representava al déu assegut al seu tron i era de fusta recoberta d'or, excepte les parts visibles del cos, que eren d'ivori. Després de la desaparició dels Jocs Olímpics va ser portada a Bizanci, on va ser cremada al segle VI. El taller de Fidias, amb idèntiques dimensions que la cella del temple de Zeus, va servir perquè l'escultor fes allà l'estàtua del déu.
LA PALESTRA
Aquest edifici era a Grècia un annex del gimnàs i el lloc de trobada i entrenament dels atletes. Des Pisístrato a Pèricles, les palestres consistien en un simple pati central cobert de sorra envoltat d'edificis baixos. Després, en el període hel · lenístic, en complicar el gimnàs fins arribar a un complex arquitectònic, es va ampliar el pla de la palestra afegint-hi robers, banys i sales per a determinats edificis.
L'ESTADI
La pista de l'estadi era una esplanada rectangular de sorra de192, 97 m. de longitud envoltada per uns talussos que complien la funció de grades; allà només hi havia un cadafal o tribunade fusta per als jutges i un altar, els espectadors havien de romandre de peu. Tenia aforament per a unes 40.000 persones. S'hi celebraven totes les competicions que no fossin hípiques. L'accés a l'estadi es realitzava a través d'un passadís voltat.Allà es realitzaven les diferents modalitats de carrera, lluita i el Pentatló.
L' HIPÒDROM
D'ell no ha quedat cap resta visible, a excepció de l'àmplia plana en què es realitzaven les curses de cavalls i les curses de carros. La seva longitud aproximada era de dos estadis. Els cavalls corrien donant voltes a l'espina o mur central.
D'ell no ha quedat cap resta visible, a excepció de l'àmplia plana en què es realitzaven les curses de cavalls i les curses de carros. La seva longitud aproximada era de dos estadis. Els cavalls corrien donant voltes a l'espina o mur central.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada