L’EUROPA DE
L’ANTIC RÈGIM
Aquesta
setmana hem parlat de l’Europa de l’ Antic Règim, de com estava organitzada la
societat en el segle XVIII, els grups socials, del liberalisme i de l’inici de
les revolucions, com per exemple la Revolució Francesa de 1789.
·
L’ANTIC RÈGIM
L’antic règim era el sistema social, polític i econòmic que governava
Europa durant el segle XVIII des de finals de l’Edat Mitjana. La seva forma d’organització
social era la societat estamental. Era una societat piramidal, en la que a dalt
de tot hi havia el monarca, després la noblesa, llavors els clergues
(privilegiats) i a baix de tot, i els que formaven gran majoria de la població,
el tercer estament: el poble, que eren pagesos i artesans (no privilegiats).
-Característiques:
-Economia agrària de
subsistència. Població rural.
-Domini senyorial de la
propietat de les terres.
-Pressió fiscal i personal
sobre les pagesos.
-Poc desenvolupament
tecnològic.
-Poc intercanvi comercial.
-Estancament demogràfic. Alta
natalitat/Alta mortalitat (sobretot infantil).
-Els privilegiats acaparaven tot
el poder polític i social.
-Monarquia
absoluta:
-El Rei concentrava tots els poders de l’Estat, és a dir, no existia la
separació de poders. Els reis absolutistes afirmaven que procedien d’un origen
diví, i per això tenien aquesta posició.
·
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM: EL LIBERALISME I LA
IL·LUSTRACIÓ
Durant aquesta crisi, es va desenvolupar la Burgesia. La Burgesia era una classe social, en principi pertanyent
al tercer estament, que va ser la base del Capitalisme. Els burgesos van sorgir
de pagesos i artesans.
-La
il·lustració:
La il·lustració va sorgir de la
Burgesia. És una forma de pensar, d’interpretar el món que parteix dels
següents ideals:
§ Supremacia de la raó com a forma d’entendre el món.
Condemna e la intolerància religiosa.
§ La natura com a ideal de justícia. La missió de l’Home en
el món és assolir la felicitat.
§ Idea de progrés. L’Home a partir del poder de la Raó, pot
assolir la felicitat. La societat, igual que l’home, pot evolucionar i millorar
pel seu propi esforç.
§ Crítica a la societat estamental. Es defensa la promoció
social en funció del mèrit individual, però sobre de l’origen.
§ Crítica a la Monarquia Absoluta i al dret diví dels reis
com quelcom irracional. Es preconitza el LIBERALISME.
-Els ideals
econòmics de la Burgesia
FISIOCRÀCIA: Defensava que la riquesa d’un país radicava en l’agricultura i
en les activitats productives.
LIBERALISME ECONÒMIC:
Creia que el motor de l’economia era la iniciativa individual i la competència,
i criticava durament les reglamentacions i la intervenció estatal.
Davant de l’expansió la Il·lustració, alguns monarques europeus van adoptar
alguns dels ideals de la Il·lustració, però sense renunciar mai al seu poder
absolut: “Tot per al poble, però sense el
poble.”
-El
Liberalisme:
És un conjunt d’ ideologies polítiques, socials i
religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de l’acció
individual per sobre de la col·lectiva. John Locke va ser considerat el pare
del liberalisme.
El
liberalisme es basa en els punts següents:
·
Sobirania Nacional: Segons aquesta idea, tost els poders de l’Estat, han de provenir del poble
(governar, jutjar i fer lleis). De manera que els governant són escollits pel
poble mitjançant el vot o el sufragi. Aquesta idea topava amb la monarquia absoluta
ja que els reis consideraven que provenien d’origen diví.
·
Separació de poders: Principi divulgat per Montesquieu, parteix de la idea que qualsevol Estat
té tres poders.: poder legislatiu (parlament), poder executiu (govern) i poder
judicial (tribunals de justícia). Aquest
principi topava amb el fet que els monarques absoluts acumulaven els tres
poders.
·
Igualtat dels ciutadans davant la llei: Principi liberal, difós per Rousseau, sosté que la llei
ha de ser única per tots els ciutadans d’un mateix país. Aquesta idea de
igualtat contradeia els privilegis estamentals i l’existència de lleis
diferents en les diverses possessions feudals.
·
Reconeixement de drets i llibertats individuals: Llibertat d’associació, d’expressió, de pensament i de
religió. El pensador Voltaire va insistir molt en el reconeixement d’aquest
conjunt de llibertats.
·
Dret a la propietat privada: Permet als ciutadans que posseeixin propietats, disposar-ne lliurement.
Tots aquests pensadors formaven part de la Il·lustració.
