dilluns, 21 d’octubre del 2013

La revolució industrial

La Revolució Industrial

Aquesta setmana hem començat el tema de la revolució industrial, que es va iniciar a finals del segle XVIII a Anglaterra i es va extendre a Estats Units, Japó i Europa durant el segle XIX.
El tema consta de les següents parts:

  •          Concepte
  •          L’economia preindustrial
  •          La 1ª revolució industrial
  •          Extensió de la revolució
  •          La 2ª revolució
  •          Canvis demogràfics
  •          Canvis socials
Aquesta setmana hem començat a treballar el concepte.

Concepte

La Revolució Industrial és el conjunt de canvis econòmics i tecnològics relacionats amb la transformació de l’economia i la societat.
Va tenir lloc per primer cop al Regne Unit a finals del segle XVIII, ja que degut a l’augment de la producció agrícola, la població es va estabilitzar – és a dir, la gent no moria jove ni els recent nascuts no sobrevivien als primers dies, ja que tenien suficients aliments.
Aquesta estabilització de la població va fer necessari que s’evolucionés tecnològicament, ja que eren massa gent per la quantitat d’aliments que es produïen.  Al obtenir més quantitat d’aliments de la necessaria per la subsistència, venien l’excedent (el que sobrava) al mercat.
També es va inventar el sistema Norfolk, que va substituir al guaret. Consisteix en plantar diferents coses en cada collita. Es van introduir noves collites com blat de moro o patates que s’importaven gràcies a la colonització d’Amèrica.

Diagrama del Sistema Norfolk


 Finalment, vam veure un vídeo a classe que sintetitza tota la revolució industrial, de manera molt clara i entenedora.


Com a treballs per aquest tema, la Pilar ens va proposar fer un rap sobre la revolució industrial i un treball basant-se en el vídeo anterior.

Tipus d’industries

A la primera revolució industrial van surgir principalment dos tipus d'industries:

  •          Industria Tèxtil à Va surgir degut a que Anglaterra tenia colònies a la Índia  on hi havia grans cultius de cotó. En importar-lo, es van començar a crear vàries màquines per treballar-lo fàcilment. Quan es va inventar la màquina de vapor, encara es va facilitar més el procés.
  •          Industria Siderúrgica à Amb la invenció dels forns de coc, que utilitzaven carbó de coc per tal de fondre el ferro sense convertir-lo en un material fràgil, la industria siderúrgica també va tenir un gran avanç.

dimarts, 15 d’octubre del 2013

L' ANTIC RÈGIM



L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM

Aquesta setmana hem parlat de l’Europa de l’ Antic Règim, de com estava organitzada la societat en el segle XVIII, els grups socials, del liberalisme i de l’inici de les revolucions, com per exemple la Revolució Francesa de 1789.

·         L’ANTIC RÈGIM
L’antic règim era el sistema social, polític i econòmic que governava Europa durant el segle XVIII des de finals de l’Edat Mitjana. La seva forma d’organització social era la societat estamental. Era una societat piramidal, en la que a dalt de tot hi havia el monarca, després la noblesa, llavors els clergues (privilegiats) i a baix de tot, i els que formaven gran majoria de la població, el tercer estament: el poble, que eren pagesos i artesans (no privilegiats).

-Característiques:
           
            -Economia agrària de subsistència. Població rural.
            -Domini senyorial de la propietat de les terres.
            -Pressió fiscal i personal sobre les pagesos.
            -Poc desenvolupament tecnològic.
            -Poc intercanvi comercial.
-Estancament demogràfic. Alta natalitat/Alta mortalitat (sobretot infantil).
-Els privilegiats acaparaven tot el poder polític i social.

            -Monarquia absoluta:
-El Rei concentrava tots els poders de l’Estat, és a dir, no existia la separació de poders. Els reis absolutistes afirmaven que procedien d’un origen diví, i per això tenien aquesta posició.








·         LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM: EL LIBERALISME I LA IL·LUSTRACIÓ
Durant aquesta crisi, es va desenvolupar la Burgesia. La Burgesia era una classe social, en principi pertanyent al tercer estament, que va ser la base del Capitalisme. Els burgesos van sorgir de pagesos i artesans.

-La il·lustració:

La il·lustració va sorgir de la Burgesia. És una forma de pensar, d’interpretar el món que parteix dels següents ideals:

§  Supremacia de la raó com a forma d’entendre el món. Condemna e la intolerància religiosa.
§  La natura com a ideal de justícia. La missió de l’Home en el món és assolir la felicitat.
§  Idea de progrés. L’Home a partir del poder de la Raó, pot assolir la felicitat. La societat, igual que l’home, pot evolucionar i millorar pel seu propi esforç.
§  Crítica a la societat estamental. Es defensa la promoció social en funció del mèrit individual, però sobre de l’origen.
§  Crítica a la Monarquia Absoluta i al dret diví dels reis com quelcom irracional. Es preconitza el LIBERALISME.

-Els ideals econòmics de la Burgesia
            FISIOCRÀCIA: Defensava que la riquesa d’un país radicava en l’agricultura i en les activitats productives.
            LIBERALISME ECONÒMIC: Creia que el motor de l’economia era la iniciativa individual i la competència, i criticava durament les reglamentacions i la intervenció estatal.

Davant de l’expansió la Il·lustració, alguns monarques europeus van adoptar alguns dels ideals de la Il·lustració, però sense renunciar mai al seu poder absolut: “Tot per al poble, però sense el poble.”

            -El Liberalisme:
            És un conjunt d’ ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de l’acció individual per sobre de la col·lectiva. John Locke va ser considerat el pare del liberalisme.
El liberalisme es basa en els punts següents:
·         Sobirania Nacional: Segons aquesta idea, tost els poders de l’Estat, han de provenir del poble (governar, jutjar i fer lleis). De manera que els governant són escollits pel poble mitjançant el vot o el sufragi. Aquesta idea topava amb la monarquia absoluta ja que els reis consideraven que provenien d’origen diví.
·         Separació de poders: Principi divulgat per Montesquieu, parteix de la idea que qualsevol Estat té tres poders.: poder legislatiu (parlament), poder executiu (govern) i poder judicial (tribunals de justícia).  Aquest principi topava amb el fet que els monarques absoluts acumulaven els tres poders.
·         Igualtat dels ciutadans davant la llei: Principi liberal, difós per Rousseau, sosté que la llei ha de ser única per tots els ciutadans d’un mateix país. Aquesta idea de igualtat contradeia els privilegis estamentals i l’existència de lleis diferents en les diverses possessions feudals.
·         Reconeixement de drets i llibertats individuals: Llibertat d’associació, d’expressió, de pensament i de religió. El pensador Voltaire va insistir molt en el reconeixement d’aquest conjunt de llibertats.
·         Dret a la propietat privada: Permet als ciutadans que posseeixin propietats, disposar-ne lliurement.

Tots aquests pensadors formaven part de la Il·lustració.







Alumniblog de les Ciències Socials.......by 4t ESO.



Aquest any els alumnes de 4t d’Eso A anirem actualitzant aquest bloc d’història cada setmana. Parlarem del que hem fet a classe durant la setmana i resumirem i explicarem el que hem estudiat, de manera que si tenim algun dubte el podem consultar en aquest bloc.

dimarts, 6 de març del 2012

La Ciutat al cinema

Us proposo tres títols de pel.lícules per a treballar la ciutat i un breu qüestionari per a cadascuna.
a) La ciutat en transformació. En Construcció, de José Luís Guerín (2001) - Com es transforma un barri degradat en un barri residencial? - Quin tipus de població resident es veu al barri? En general, tenen estudis? Quina llengua parlen? - com són els carrers i els interiors de les cases del barri, tal com es veuen a la pel.lícula? Hi ha llum natural? Estan nets? Hi ha equipaments? T'agradaria de viure-hi? Raona la teva resposta. - La ciutat multicultural. Observa les persones que apareixen al film. algun d'ells diuen d'on provenen. Apunta-ho. Quin és el grau de multiculturalitat que té aquesta ciutat? - L'urbanisme com a eina de regeneració social. Explica com és el barri després de la renovació. Es tracat del mateix tipus de població que abans? Quina imatge del barri t'agrada més: aquesta o l'anterior? - Què creus que volia dir el director en aquesta pel.lícula? Com veu el canvi del barri? El veu d'una manera crítica?
b) La ciutat multicultural i tecnológica. Blade Runner, de Riddley Scott (1982) - La ciutat com a utopia. Los Angeles 2024. Descriu aquesta ciutat : tipus d'urbanisme, medi ambient i clima, mitjans de transport, composició ètnica, organització política i administrativa de la ciutat. - Les relacions humanes i socials. Explica l'argument del film. defineix la psicologia dels principals personatges. Quin és el motiu de la toenada dels androides a la Terra? - La ciutat i la tecnologia. Enumera els principals avenços teconógics que apareixen al film en àmbits com ara la biotecnologia, els transports, la informàtica, etc i, tenint en compte que la pel.lícula és de 1982, quins creus que d'aquests avneços avui dia són possibles o fins i tot ja s'han incorporat a la nostra vida. Creus que quan es va rodar el film això semblava fcatible o era una utopia? - La ciutat i l'amor. Explica la relació que hi ha entre l'androide i el policia. creus que és una relació en què el director pretén dir-nos alguna cosa? Seria possible aquesta relació en una societat menys multicultural? - Què creus que vol dir el director en aquest film? Creus que hi ha una crítica a la manera com són les ciutats actualment? T'agradaria viure en una ciutat com aquesta? Per què?
c) Ciutat i Conflicte. Barrio, de Fernando León de Aranoa 81998). - Tres adolescents d'un barri perifèric, javi, manu i rai, es veuen obligats a passar l'estiu al suburbi. On creus que està situat aquest barri? Podries identificar la ciutat? S'assembla a altres ciutats? Descriu el barri: com són els pisos on viuen els protagonistes, l'entorn... - Les relacions humanes i socials. Explica l'argument del film i descriu les relacions d'amistat que tenen els protagonistes. - Les activitats laborals. Quina és la situació laborals dels principals personatges. Tenen problemes?, com es guanyen la vida? - La ciutat i la delinqüència. Creus que el comportament dels protagonistes està relacionat amb la seva situació social en el marc d'una gran ciutat? - Explica què creus que vol dir el director en el film. Creus que fa una lectura crítica de la situació del barri o la ciutat?

dimarts, 14 de febrer del 2012

La globalització i l'espai urbà (3è ESO)

1. La transformació de l'espai urbà


Les grans ciutats, com ara Londres, s'han convertit en llocs privilegiats i molt desitjats a causa del gran volum d'inversions que concentren i del poder de decisió mundial que tenen.
Des de la darreria del segle XX, la globalització de l'economia ha transformat l'espai urbà i ha afavorit l'aparició d'un tipus nou de ciutats: les ciutats globals.

Les ciutats globals

Són llocs privilegiats i molt desitjats per raons diverses:
  • Concentren les seus dels bancs principals, les empreses multinacionals, les borses i els mercats financers.
  • Són centres de producció de les activitats més innovadores i dels serveis més avançats a escala mundial.
  • Controlen la gran majoria dels intercanvis internacionals, com, per exemple, els capitals, la informació, les experiències culturals, la tecnologia de la producció, els transports i les telecomunicacions.
Nova York, Londres i Tòquio són ciutats globals, perquè s'han convertit en els centres indiscutibles de l'economia global.

Altres espais urbans de l'economia global

Altres centres importants en l'àmbit mundial a causa dels serveis financers i empresarials són: Hong Kong, Osaka, Pequín, Frankfurt, París, Los Angeles, San Francisco, Amsterdam, Moscou i Milà.
Als països menys desenvolupats també hi ha ciutats que fan funcions semblants a les ciutats globals, com, per exemple, Ciutat de Mèxic, São Paulo, Bangkok i Istanbul.

2. Transformacions a les grans ciutats


Les grans ciutats es promocionen a través de l'arquitectura espectacular dels seus edificis singulars. A la foto, la Torre Agbar (Barcelona).



Ciutat de les Arts i les Ciències (València).

Per adaptar-se a les noves funcions globals, les grans ciutats han experimentat transformacions socioeconòmiques notables. S'hi han fet moltes i importants inversions, tant públiques (Estat i ajuntaments) com privades (empreses i particulars).
El resultat d'aquestes grans inversions ha estat la construcció de noves infraestructures de transports (aeroports més grans i més moderns, més autopistes, ferrocarrils urbans i trens d'alta velocitat), xarxes de telecomunicació millors i més ràpides, gratacels intel·ligents, blocs d'oficines moderns, hotels de luxe, centres de convencions, centres culturals, comerços, etc.
Com a conseqüència d'aquest augment de la construcció, les grans ciutats han experimentat una forta puja dels preus del sòl i dels edificis.

3. Les xarxes urbanes

Les poblacions no estan aïllades al territori sinó que s'interconnecten per mitjà d'intercanvis de tota mena: persones que viatgen d'un indret a un altre, vehicles que transporten productes de tot tipus, informació que es transmet a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes informàtiques.
Tots aquests intercanvis o fluxos uneixen les ciutats i formen xarxes urbanes. Al món actual, totes les xarxes urbanes estan interconnectades i formen una xarxa global que té les grans ciutats com a nodes o punts de connexió, i això fa que aquestes ciutats siguin llocs privilegiats.
Les grans ciutats influeixen sobre el territori que les envolta, però el seu grau d'autonomia és tan gran que sovint es relacionen més intensament amb altres ciutats de la xarxa global que amb les de la seva pròpia àrea d'influència. Segons l'àmbit de la interacció, una xarxa urbana pot ser mundial, regional o nacional.





diumenge, 29 de gener del 2012

HISTÒRIA DELS JOCS OLÍMPICS ( Cultura Clàssica 3è ESO)

Els Jocs Olímpics van néixer a Olímpia amb un caràcter sagrat, es tractava de festivals dedicats al déu Zeus dins d'un recinte religiós. En ells sorgeix una incipient consciència nacional de tipus panhelénico que es conserva a través dels segles. En aquests festivals s'unien a la religió les proves esportives, la música i certàmens literaris per honrar als déus de l'antiguitat.Els primers Jocs Olímpics que es té constància van tenir lloc l'any 776 aC i des de llavors es van anar succeint cada quatre anys fins el 393 d. C., data en què l'emperador romà Teodosi va decidir suprimir pel seu caràcter pagà. La suma total és de 293 Olimpíades, és a dir, nombroses ocasions en què els grecs van acordar renunciar a la guerra per trobar-se amb l'objectiu de retre culte als déus de l'Olimp mesurant les seves forces de manera pacífica i reglamentada. A Grècia no eren els únics certàmens, però tan importants van ser aquests que es van convertir en el punt de partida del calendari hel · lè.Sempre es celebraven durant la segona o tercera lluna plena després del solstici d'estiu. Mesos abans del seu començament dels heralds recorrien les ciutats anunciant la data del seu començament, seleccionant cada ciutat els seus representants. Un mes abans començava la treva sagrada durant la qual es paralitzaven tots els conflictes bèl · lics, tenint en compte que si es violava aquesta pau, no es podia tornar a participar.Els clients que acudien a Olimpia durant aquells dies eren espectadors i protagonistes del major espectacle de l'Antiga Grècia. Un dels moments més important dels Jocs es produïa al començament del festival amb l'hecatombe o sacrifici de cent bous en honor a Zeus just davant del seu temple i el moment culminant era el final de les competicions amb la coronació dels vencedors al final dels jocs amb una corona d'olivera, aquest era l'únic premi que rebien allà, però després en les seves ciutats rebien tot tipus d'honors.Els participants eren exclusivament homes lliures que no hagin comès cap crim. Les dones no podien participar com a esportistes i fins i tot les dones casades ni com a espectadores perquè els atletes competien nus.Durant 11 segles, Olimpia es va convertir en l'eix de l'esport mundial i punt de referència per als jocs de la posteritat.





LA RESTAURACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS

Després de molts segles en l'oblit, els Jocs Olímpics reneixen en l'era moderna amb l'impuls del Baró Pierre de Coubertin, que va decidir restaurar l'esperit dels antics Jocs, donant-los un caràcter internacional. Els actuals Jocs representen un esdeveniment importantíssim tant en l'àmbit purament esportiu com en el polític, en l'econòmic i, en menor mesura, en el cultural. El baró de Coubertin va fundar el Comitè Olímpic Internacional (COI), institució encarregada de l'organització dels Jocs i de mantenir la idea i continguts originals. La carta olímpica és el manifest, contínuament actualitzat pel COI, on es recullen les disposicions i els principis detallats del programa. Els participants dels jocs han de ser ciutadans d'un país el comitè olímpic nacional estigui reconegut pel CIO.Coubertin va proclamar la restauració dels jocs olímpics el 23 de juny de 1894 a la Sorbona parisenca davant els representants de 14 nacions. Els primers jocs de l'edat moderna havien de disputar a París, però es va decidir que es celebraran a Atenes per reprendre la vella tradició hel · lènica. Finalment, els primers Jocs de l'Era Moderna es van celebrar a Atenes el 1896, any a partir del qual s'anirien repetint cada quatre anys en diferents parts del món fins a arribar a l'actualitat amb la nominació d'Atenes com a seu olímpica per als Jocs del 2004 , fent justícia i reparant un deute amb la ciutat organitzadora dels primers Jocs moderns. Fins ara, s'han celebrat 24 edicions, només es van suspendre les edicions de 1916, 1940 i 1944 a causa de les Guerres Mundials.A partir de 1924 es van crear els Jocs Olímpics d'Hivern, que també es celebren cada quatre anys, en un principi coincidien en el mateix any, però des de 1994 se celebren dos anys després que els d'estiu amb la mateixa periodicitat, d'aquests Jocs es han celebrat 19 edicions.Des de 1960 es celebren els Jocs Paraolímpics per a esportistes discapacitats en el mateix escenari que els Jocs d'estiu.El lema Olímpic, creat pel Baró, és una frase en llatí: CITIUS, altius, fortius, que significa més ràpid, més alt, més fort, que reflecteix l'estímul a la superació dels esportistes.Previ a la celebració dels Jocs, igual que en l'antiguitat s'encenia una torxa sagrada per simbolitzar puresa, justícia i pau entre les nacions, d'Olimpia part una torxa que recorre en relleus gran part dels països participants. La flama olímpica s'incorpora als Jocs en estiu de 1928, la d'Atenes 2004 va ser encesa el 25 de març amb el lema passa la flama, uneix al món. Serà la primera vegada que la torxa recorri els cinc continents i arribarà el 13 d'agost al Estadi Olímpic d'Atenes, data d'inici dels Jocs.Tots els Jocs s'inicien i finalitzen amb la desfilada dels participants en una cerimònia d'obertura i una cerimònia de clausura, on els guanyadors porten les medalles aconseguides d'or, plata o bronze, guardó que reben en cadascuna de les proves. En la cerimònia d'obertura un atleta del país on està situada la seu reté amb la seva mà una cantonada de la bandera olímpica i pronuncia el següent jurament en nom de tots: En nom de tots els competidors, jo prometo que nosaltres participarem en aquests Jocs Olímpics , respectant i complint les regles que el governen, en el veritable esperit esportiu, per la glòria de l'esport i l'honor dels nostres equips. Així mateix, durant aquestes cerimònies es pot escoltar l'himne olímpic, creat per l'esdeveniment.Pierre de Coubertin va crear la bandera olímpica formada per cinc anells de color blau, negre, vermell, groc i verd, sobre un fons blanc, que simbolitzen els cinc continents units per l'esperit de l'esport.

EL SANTUARI DE OLIMPIA

El santuari d'Olímpia està situat a la regió de la Élide, a l'oest de la península del Peloponès. Aquest santuari, dedicat a Zeus, està íntimament lligat no només a la història dels antics grecs, sinó també al de la cultura esportiva del món modern, ja que allà s'encén cada quatre anys la torxa que inaugura la versió actual de les Olimpíades.El santuari disposava de dues grans àrees, una destinada a l'organització i als actes religiosos i una altra que agrupava els edificis destinats exclusivament a la competició esportiva. El recinte sagrat estava emplaçat al centre d'un bosc, el Altis, al peu d'un turó dedicada al déu Zeus. L'heroi grec Hèracles va plantar allí l'Cotino o olivera silvestre del qual es prendran les branques per fabricar les corones dels vencedors. El lloc sagrat es trobava envoltat d'arbres i el seu recinte estava limitat per un mur baix que servia per indicar on començava el terreny consagrat als déus. Al centre del bosc sagrat s'elevava l'altar de cendres de Zeus, on es manifestava aquest déu en un oracle que interpretaven els sacerdots a través del foc. El foc l'encenia el vencedor de la primera prova del Pentatló, el que dóna lloc a l'actual cerimònia de la torxa olímpica. Els edificis religiosos millor conservats són el Heraion o Temple d'Hera i el Temple de Zeus.La zona esportiva estava disposada en forma de U al voltant del Altis i contenia espais destinats sobretot als atletes, perquè poguessin allotjar-se, entrenar o competir. Sens dubte destacaven la palestra, l'estadi i l'hipòdrom.

 
TEMPLE DE HERA


Aquest temple dedicat a la deessa Hera és un dels primers edificis a ser construït, meitat de pedra, meitat de fusta i tova, les columnes de fusta s'anaven reemplaçant successivament per altres de pedra. És un temple que marca l'arquitectura arcaica, en què els edificis de fusta i tova, amb adorns de terracota pintada, s'anaven convertint en obres pètries. Pertany al segle VII A.C. Una de les ofrenes que hi havia al temple era l'estàtua d'Hermes amb Dionís, de Praxíteles.


 TEMPLE DE ZEUS

Aquest temple es va convertir en el temple dòric canònic per excel · lència. Va ser construït entre els anys 470-457 A.C. Es conserven bona part de les columnes caigudes, però de la seva decoració escultòrica queda pràcticament tot: 12 mètopes i els dos frontons gairebé intactes.En un dels frontons està representada una disputa entre els grecs lapitas i els Centaures, parents seus, que durant un casament es van emborratxar i van intentar segrestar a les dones, el frontó representa el moment de l'enfrontament amb la imatge del déu Apol · lo, que va haver intervenir per posar pau. L'altre frontó narra la història de Pélope i Enómao. Aquest era un rei del Peloponès al qual Posidó va regalar dos cavalls invencibles amb els que reptava a una carrera de carros a tots els pretendents de la seva filla, matant-los en el moment de sobrepassar-los. El jove Pèlops va voler participar a la cursa per casar-se amb la jove Hipodamía, filla del rei. Ajudat per Posidó, enfadat amb el monarca, va vèncer en la carrera i va acabar convertint-se en l'heroi epònim del Peloponès.Les mètopes del temple representen els 12 treballs d'Hèrcules, el més important heroi grec. El missatge de les mètopes representa l'esperit de lluita, l'afany de superació i la fortalesa d'ànim que han d'acompanyar els que van a competir a Olimpia.A l'interior del temple es trobava la colossal estàtua de Zeus feta per Fidias, de 12 metres d'altura, considerada una de les Set Meravelles del Món. Aquesta estàtua, avui desapareguda, representava al déu assegut al seu tron ​​i era de fusta recoberta d'or, excepte les parts visibles del cos, que eren d'ivori. Després de la desaparició dels Jocs Olímpics va ser portada a Bizanci, on va ser cremada al segle VI. El taller de Fidias, amb idèntiques dimensions que la cella del temple de Zeus, va servir perquè l'escultor fes allà l'estàtua del déu.



 LA PALESTRA

Aquest edifici era a Grècia un annex del gimnàs i el lloc de trobada i entrenament dels atletes. Des Pisístrato a Pèricles, les palestres consistien en un simple pati central cobert de sorra envoltat d'edificis baixos. Després, en el període hel · lenístic, en complicar el gimnàs fins arribar a un complex arquitectònic, es va ampliar el pla de la palestra afegint-hi robers, banys i sales per a determinats edificis.




 L'ESTADI

La pista de l'estadi era una esplanada rectangular de sorra de192, 97 m. de longitud envoltada per uns talussos que complien la funció de grades; allà només hi havia un cadafal o tribunade fusta per als jutges i un altar, els espectadors havien de romandre de peu. Tenia aforament per a unes 40.000 persones. S'hi celebraven totes les competicions que no fossin hípiques. L'accés a l'estadi es realitzava a través d'un passadís voltat.Allà es realitzaven les diferents modalitats de carrera, lluita i el Pentatló.




L' HIPÒDROM

D'ell no ha quedat cap resta visible, a excepció de l'àmplia plana en què es realitzaven les curses de cavalls i les curses de carros. La seva longitud aproximada era de dos estadis. Els cavalls corrien donant voltes a l'espina o mur central.