1. Les migracions actualsLa característica més destacada de la població és el seu dinamisme: la natalitat, la mortalitat i les migracions han influït en la seua evolució al llarg de la història. Però en els últims anys, el fenomen de les migracions és el factor més decisiu. La raó dels fenòmens migratoris deriva de les desigualtats que hi ha entre els països del món o dins d’un mateix país. Existeixen diferents grups de població emigrant o de migracions: segons la formació (hi ha els qualificats i els que no tenen gaire formació ja que no han tingut accés a una educació), segons la situació laboral o política (poden ser legalitzats, refugiats o indocumentats), segons l’àmbit de desplaçament (poden ser comarcals, nacionals, estatals o internacionals). El nombre més gran de desplaçaments s’origina per motius econòmics i la resta emigra per motius polítics, catàstrofes mediambientals o per motius socioculturals. En canvi, els factors d’atracció són diversos: saber que en determinats països hi ha faena abundant i que el nivell de vida és elevat atrau molts immigrants.
2. Les rutes de les migracions
Les diferències econòmiques entre els països del nord i del sud han provocat fluxos de migració potents des de les àrees de pobresa cap a les de benestar econòmic. Inicialment, els països desenvolupats permetien i organitzaven aquesta immigració. La seua economia necessitava mà d’obra barata, poc conflictiva i que fera les faenes menys qualificades. Actualment, la intensitat dels fluxos migratoris és tan gran que els països receptors han establert contingents d’entrada, restriccions i controls per evitar-ne l’entrada il•legal. La caiguda del sistema comunista a l’Europa de l’Est i a l’antiga Unió Soviètica va provocar una crisi econòmica i social greu en aquests països. Com a conseqüència es va desencadenar una forta emigració cap als països del centre i oest d’Europa. L’entrada de molts països de l’Europa de l’Est a la Unió Europea ha permès regularitzar, en part, aquests desplaçaments. En canvi, les migracions en països desenvolupats les solen fer persones amb un nivell econòmic i professional elevat, que es desplacen per canviar de faena o pel trasllat de l’empresa on treballen. De tota manera, els itineraris migratoris que se segueixen són cada vegada més complexos; des de 1985, els principals països emissors d’emigrants són la Xina, l’Índia i el Pakistan, les Filipines i els països del sud-est asiàtic, Mèxic i alguns països de l’Amèrica Central i del Sud. Els països que reben immigrants també són nombrosos: el Japó, Austràlia i els països del Golf, Europa Occidental i Amèrica del Nord.
3. Els efectes de les migracions
Entre les conseqüències econòmiques, cal assenyalar que una part dels estalvis dels treballadors emigrants es transfereixen. Això suposa una font d’ingressos per als països d’origen, però els immigrants també beneficien les economies dels països de destinació ja que acostumen a ser mà d’obra jove i disposada a realitzar les faenes més diverses, cosa que revitalitza el mercat laboral intern. Entre les conseqüències socials cal tenir en compte que molts immigrants tenen una alta qualificació professional que beneficia el país receptor i empobreix el país emissor. Els immigrants contribueixen a modificar les pautes demogràfiques i, per al conjunt de la societat que els acull, aporten el benefici de la diversitat que obri les ments i fa evolucionar les persones (Tots diferents, tots iguals).
4. Les migracions tradicionals a Espanya
Espanya va ser un país d’emigrants a partir de la segona meitat del segle XIX. La dificultat per a tenir un lloc de treball i millorar les condicions de vida van ser les causes d’aquesta emigració a l’exterior. Les destinacions principals van ser: a l’Amèrica Llatina (va ser massiva i va continuar durant les primeres dècades del segle XX), a Europa (des dels anys 60 del segle XX, l’emigració es va dirigir cap als països europeus industrialitzats i els països de destinació van ser principalment Alemanya, Suïssa i França). En quant a migracions interiors cal destacar l’èxode rural de la dècada dels seixanta quan, des de les províncies de l’interior, la població rural es desplaçà massivament cap a Catalunya, València, el País Basc i d’altres zones industrials, però també cap a Madrid.
5. La immigració actual a Espanya i les seues conseqüències
La immigració comprén principalment homes, dones i xiquets d’Àfrica, de l’Amèrica Llatina i de l’est d’Europa, que busquen faena i unes condicions de vida més dignes que les que han deixat als països d’origen. També jubilats de l’Europa del nord, que s’instal•len definitivament a Espanya, en especial a les costes del Mediterrani, a la recerca d’un bon clima. I, per últim, treballadors amb un nivell salarial o professional elevat de la resta de la Unió Europea, que viuen de forma temporal a Espanya per motius laborals o perquè aquí troben una millor qualitat de vida
2. Les rutes de les migracions
Les diferències econòmiques entre els països del nord i del sud han provocat fluxos de migració potents des de les àrees de pobresa cap a les de benestar econòmic. Inicialment, els països desenvolupats permetien i organitzaven aquesta immigració. La seua economia necessitava mà d’obra barata, poc conflictiva i que fera les faenes menys qualificades. Actualment, la intensitat dels fluxos migratoris és tan gran que els països receptors han establert contingents d’entrada, restriccions i controls per evitar-ne l’entrada il•legal. La caiguda del sistema comunista a l’Europa de l’Est i a l’antiga Unió Soviètica va provocar una crisi econòmica i social greu en aquests països. Com a conseqüència es va desencadenar una forta emigració cap als països del centre i oest d’Europa. L’entrada de molts països de l’Europa de l’Est a la Unió Europea ha permès regularitzar, en part, aquests desplaçaments. En canvi, les migracions en països desenvolupats les solen fer persones amb un nivell econòmic i professional elevat, que es desplacen per canviar de faena o pel trasllat de l’empresa on treballen. De tota manera, els itineraris migratoris que se segueixen són cada vegada més complexos; des de 1985, els principals països emissors d’emigrants són la Xina, l’Índia i el Pakistan, les Filipines i els països del sud-est asiàtic, Mèxic i alguns països de l’Amèrica Central i del Sud. Els països que reben immigrants també són nombrosos: el Japó, Austràlia i els països del Golf, Europa Occidental i Amèrica del Nord.
3. Els efectes de les migracions
Entre les conseqüències econòmiques, cal assenyalar que una part dels estalvis dels treballadors emigrants es transfereixen. Això suposa una font d’ingressos per als països d’origen, però els immigrants també beneficien les economies dels països de destinació ja que acostumen a ser mà d’obra jove i disposada a realitzar les faenes més diverses, cosa que revitalitza el mercat laboral intern. Entre les conseqüències socials cal tenir en compte que molts immigrants tenen una alta qualificació professional que beneficia el país receptor i empobreix el país emissor. Els immigrants contribueixen a modificar les pautes demogràfiques i, per al conjunt de la societat que els acull, aporten el benefici de la diversitat que obri les ments i fa evolucionar les persones (Tots diferents, tots iguals).
4. Les migracions tradicionals a Espanya
Espanya va ser un país d’emigrants a partir de la segona meitat del segle XIX. La dificultat per a tenir un lloc de treball i millorar les condicions de vida van ser les causes d’aquesta emigració a l’exterior. Les destinacions principals van ser: a l’Amèrica Llatina (va ser massiva i va continuar durant les primeres dècades del segle XX), a Europa (des dels anys 60 del segle XX, l’emigració es va dirigir cap als països europeus industrialitzats i els països de destinació van ser principalment Alemanya, Suïssa i França). En quant a migracions interiors cal destacar l’èxode rural de la dècada dels seixanta quan, des de les províncies de l’interior, la població rural es desplaçà massivament cap a Catalunya, València, el País Basc i d’altres zones industrials, però també cap a Madrid.
5. La immigració actual a Espanya i les seues conseqüències
La immigració comprén principalment homes, dones i xiquets d’Àfrica, de l’Amèrica Llatina i de l’est d’Europa, que busquen faena i unes condicions de vida més dignes que les que han deixat als països d’origen. També jubilats de l’Europa del nord, que s’instal•len definitivament a Espanya, en especial a les costes del Mediterrani, a la recerca d’un bon clima. I, per últim, treballadors amb un nivell salarial o professional elevat de la resta de la Unió Europea, que viuen de forma temporal a Espanya per motius laborals o perquè aquí troben una millor qualitat de vida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada