dimarts, 14 de febrer del 2012

La globalització i l'espai urbà (3è ESO)

1. La transformació de l'espai urbà


Les grans ciutats, com ara Londres, s'han convertit en llocs privilegiats i molt desitjats a causa del gran volum d'inversions que concentren i del poder de decisió mundial que tenen.
Des de la darreria del segle XX, la globalització de l'economia ha transformat l'espai urbà i ha afavorit l'aparició d'un tipus nou de ciutats: les ciutats globals.

Les ciutats globals

Són llocs privilegiats i molt desitjats per raons diverses:
  • Concentren les seus dels bancs principals, les empreses multinacionals, les borses i els mercats financers.
  • Són centres de producció de les activitats més innovadores i dels serveis més avançats a escala mundial.
  • Controlen la gran majoria dels intercanvis internacionals, com, per exemple, els capitals, la informació, les experiències culturals, la tecnologia de la producció, els transports i les telecomunicacions.
Nova York, Londres i Tòquio són ciutats globals, perquè s'han convertit en els centres indiscutibles de l'economia global.

Altres espais urbans de l'economia global

Altres centres importants en l'àmbit mundial a causa dels serveis financers i empresarials són: Hong Kong, Osaka, Pequín, Frankfurt, París, Los Angeles, San Francisco, Amsterdam, Moscou i Milà.
Als països menys desenvolupats també hi ha ciutats que fan funcions semblants a les ciutats globals, com, per exemple, Ciutat de Mèxic, São Paulo, Bangkok i Istanbul.

2. Transformacions a les grans ciutats


Les grans ciutats es promocionen a través de l'arquitectura espectacular dels seus edificis singulars. A la foto, la Torre Agbar (Barcelona).



Ciutat de les Arts i les Ciències (València).

Per adaptar-se a les noves funcions globals, les grans ciutats han experimentat transformacions socioeconòmiques notables. S'hi han fet moltes i importants inversions, tant públiques (Estat i ajuntaments) com privades (empreses i particulars).
El resultat d'aquestes grans inversions ha estat la construcció de noves infraestructures de transports (aeroports més grans i més moderns, més autopistes, ferrocarrils urbans i trens d'alta velocitat), xarxes de telecomunicació millors i més ràpides, gratacels intel·ligents, blocs d'oficines moderns, hotels de luxe, centres de convencions, centres culturals, comerços, etc.
Com a conseqüència d'aquest augment de la construcció, les grans ciutats han experimentat una forta puja dels preus del sòl i dels edificis.

3. Les xarxes urbanes

Les poblacions no estan aïllades al territori sinó que s'interconnecten per mitjà d'intercanvis de tota mena: persones que viatgen d'un indret a un altre, vehicles que transporten productes de tot tipus, informació que es transmet a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes informàtiques.
Tots aquests intercanvis o fluxos uneixen les ciutats i formen xarxes urbanes. Al món actual, totes les xarxes urbanes estan interconnectades i formen una xarxa global que té les grans ciutats com a nodes o punts de connexió, i això fa que aquestes ciutats siguin llocs privilegiats.
Les grans ciutats influeixen sobre el territori que les envolta, però el seu grau d'autonomia és tan gran que sovint es relacionen més intensament amb altres ciutats de la xarxa global que amb les de la seva pròpia àrea d'influència. Segons l'àmbit de la interacció, una xarxa urbana pot ser mundial, regional o nacional.